“SI NO ÉS AVUI, SERÀ DEMÀ / QUE LA REPÚBLICA VINDRÀ”

(Portada del llibre de 1975)

Així ho deien o cantaven els federals de tota la vida de les nostres contrades. El punt d’arrencada d’aquest crit, que la dreta s’ha cuidat de silenciar, va començar a sentir-se amb força a partir de la Revolució de Setembre de 1868.

La revolució de Setembre (1868)
Mentre se celebrava a Brussel•les el Tercer Congrés de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), una revolució –promoguda per progressistes, membres de la Unió Liberal, i demòcrates- posava fi al regnat d’Isabel II.
El 19 de setembre de 1868, a la ciutat de Cadis, un colla de generals llançaven al país un manifest que acabava amb el crit de : “¡Viva España con honra!”. En aquell moment començava l’anomenada Revolució de Setembre, la Gloriosa, que encetava un dels períodes més llargs de llibertats democràtiques a l’Estat espanyol durant el segle XIX: el sexenni revolucionari de 1868-1874.
Va ser una revolució “estrictament política”, d’aquelles que només produeixen canvis de superfície.

Pere Caimó i Bascós, alliberat, surt de la presó
Caimó, el nostre federal més famós, era a la presó quan va esclatar el triomf revolucionari. Però arran d’això pogué sortir-ne, i fer-se present a l’Ajuntament de Girona, en companyia d’altres correligionaris, el dia 30 de setembre. Allà, per aclamació, va ser escollit membre de la Junta Revolucionària de la província. Aquesta Junta es va fer amb el poder provincial i va dictar tot seguit una sèrie de mesures d’acord amb l’esperit revolucionari.

President de la Junta i primer alcalde popular de Sant Feliu
El 30 de setembre a Sant Feliu, una Junta provisional va substituir les autoritats existents, i va vetllar per a la consolidació del moviment revolucionari. Caimó, president d’aquesta Junta provisional Revolucionària, el 18 d’octubre va passar a ser “Ciudadano Alcalde Primero” de l’Ajuntament provisional.
L’1 de gener de 1869, a les primeres eleccions celebrades al nostre país per sufragi universal i secret, Pere Caimó va ser alcalde de l’ajuntament definitiu, fins el 15 d’octubre de 1969 que va ser destituït i empresonat de nou pel fets revolucionaris de la Bisbal: el Foc de la Bisbal. Però aquesta és una altra història que recordarem properament.


Per saber-ne més:
Joan Torrent “La revolución de 1868 en San Feliu de Guíxols", Àncora, (del 14 d’agost al 23 d’octubre de 1969)